Monday, March 23, 2009

Ens mudem

Per motius tècnics, hem decidit mudar-nos:

http://www.formula1encatala.com/

Ja no s’editarà més a formula1cat.blog.com

L’equip de formula1 en català

Posted by Ivan Monells in 15:20:04 | Permalink | Comments (3)

Sunday, November 2, 2008

Lewis Hamilton, campió del món de F1 a l’últim revolt

 El Gran Premi de Brasil s’està consolidant com una carrera espectacular, ja que any rere any ens fa aixecar del seient una i altre vegada. Aquest any no ha estat menys. El que havia de ser una carrera fàcil i controladora per Hamilton, s’ha convertit en una carrera moguda i distreta, que fins a l’últim revolt (mai millor dit), ens ha tingut enganxats davant del televisor.

Aquest any, per això, ha passat el que de bon principi semblava més lògic. Hamilton ha aconseguit la seva primera corona mundial (n’hi hauran més?). Es converteix així en el pilot més jove de la història de la F1 en aconseguir el títol mundial. Aquesta tendència a la “jovenització” de la F1 fa pensar que aquest record tampoc durarà molt temps (Sebastian Vettel?).

Però que cruel ha estat la derrota de Massa. Hamilton ha fet una carrera pèssima. Havia de fer sols cinquè i ha patit fins l’últim revolt. L’altre cara de la moneda ha estat Felipe, fent un Gran Premi perfecte. Però al final el que conta són els punts, i l’anglès n’ha aconseguit un més en les 18 carreres que s’han disputat aquest any. Em ve al cap el semàfor de Ferrari, la desastrosa actuació de Massa a Silverstone, el mal final de carrera de Kimi Räikkonen a Spa… quants errors de Ferrari han donat el títol a Hamilton. Realment si ha guanyat l’anglès penso que és perquè és qui més ho mereixia, tant ell com el seu equip. Ferrari ha tingut millor cotxe en més carreres, però errors absurds, tant de pilotatge com del propi equip, han fet perdre el títol al Brasiler. Per cert, algú té algun dubte de que Fernando Alonso hauria aconseguit el títol amb aquest monoplaça?

Parlant d’Alonso. Fantàstic de nou. L’Asturià ha realitzat un final d’any espectacular,  i al final cinquè. Crec que ens trobem, per mi per quart any consecutiu, amb el pilot de l’any, el “Man of the year” que li agrada dir a la revista F1-Racing. Pallissa de les que fan història al seu company d’equip:  61 a 19, més del triple de punts. Ha quedat per davant de piquet en absolutament totes les classificacions de l’any.

Em queda doncs felicitar a Hamilton per la seva victòria. Carreres com les que va fer a Silverstone, Hockenheim o Shanghai ens demostren perquè és ja campió del món. L’enhorabona per un pilot que pot donar molta, molta guerra els pròxims anys. Ara, per això, em fa falta veure’l amb un cotxe dolent, una cafetera com la que ha tingut Alonso aquest any o la que va tenir Michael Schummacher al 2005. Aquí és on els grans pilots treuen petroli d’on no n’hi ha.

L’enhorabona per a tots els Mclarenistes i els de Ferrari… nois! Tampoc ploreu molt! L’any passat us van regalar el mundial, aquest any l’heu regalat vosaltres. Esteu en paus.

Posted by Ivan Monells in 20:52:45 | Permalink | Comments Off

Friday, October 31, 2008

Previ del Gran Premi de Brasil

L’última cita del mundial torna de nou a Brasil, o Sao Paulo, lluny queden ja aquells anys en els quals Häkkinen i Schumacher es disputaven el campionat a Japó, mítiques curses amb finals frenètics i amb convidats insospitats com Eddie Irivine, els dos autors d’aquest Blog varen crèixer amb aquelles curses. A mi en particular em va fer bastant de mal que Brazil esdevingués la darrera prova del campionat, substituint a Japó, no obstant, els darrers 2004 (Schumacher), 2005 (Alonso), 2006 (Alonso), i sobretot, repeteixo, sobretot 2007 (Raikkonen) ens mostren que es una cursa digníssima per posar punt i final al campionat del món.

Aquest any els dos candidats al títol arriben a japó amb un saldo de punts bastant baix (el més baix que es recorda des que Hakkinen va guanyar amb 70 i escatx quan tansols puntuaven els 6 primers corredors), és aquest un indicatiu de que no hi ha un clar “campió” dins de la fórmula 1? Rotundament NO. Es porta molts anys lluitant contra els monopolis en el campionat, es tendeix (per la via legal; canvis en el reglement…) a la concurrencia, a que hi hagi un campionat ajustat i emocionant, lluny de l’era del kaiser, i s’ha aconseguit. Mereix Hamilton ésser campió? Mereix Massa ésser campió? Mereix Alonso el cotxe que té? Mereix Raikkonen el cotxe que té? Potser la resposta a totes les preguntes (sobretot les dues primeres) es si.

Felipe Massa és un lluitador, un home que comet errades, les reconeix i aprèn d’aquestes, un home de sang calenta, irregular, amb altibaixos subjectes al seu estat anímic, ha fet curses impressionants (Valencia, Spa) i carreres patètiques (Melbourne, Silverstone), el matiex, exactement el matiex es pot dir de Lewis Hamilton. No obstant la situació és diferent, Felipe Massa sempre ha hagut de lluitar i demostrar la seva validesa per estar on està, feu clic al link per veure’n un bon resum (http://www.thef1.com/noticias/noticias-2008/octubre-2008/el-chico-repartidor-vuelve-a-brasil), no obstant Hamilton s’ha trobat la taula parada a casa tota la seva vida (des que Ron Dennis el va apadrinar). Tenen caràcters molt diferents, en pols oposats, i per mala sort per l’espectacle, la seva posició en el campionat també es diferent. La qüestió és la següent… “Què hagués succeit si…?”. Si Hamilton no hagues col·lisionat amb Kimi Raikkonen al carril de box? Si Hamilton no hagués fet una maniobra suicida a Fuji per recuperar la plaça de Kimi? Si el motor de Massa de Hungaroring no hagués reventat quan estava a tres voltes de la victòria? Si la manguera de Singapur no s’hagués quedat enganxada? La naturalesa de les preguntes és diferent: si Hamilton no té més punts és per les seves pròpies errades, si Massa no té més punts és per les seves pròpies errades… i n’hi ha 20 que varen ser veritables desgràcies fora de l’abast del control de l’equip i ell mateix veia com s’esvaien aquests punts sense ésser culpa seva. Qui ha estat millor? Com diu Fernando Alonso: el que fa més punts. I així és, ni més ni menys. Qui guanyi,(o cumpleixi una de les múltipes combiancions guanyadores) serà campió. I N D I S C U T I B L E M E N T.

No ens podem rafiar de les probabilitats, vegis l’any passat. Ni de la meteorologia, ni de la mecànica ni de res. Ens hem de rafiar de passar una bona estona. De disfrutar de l’espectacle i l’esperit de la fòrmula 1, de disfrutar si guanya el nostre cavall i passar una mica de penúries si perd (que també es bo). En tot cas hem de “sentir” la fòrmua 1 i acceptar que de vegades es guanya… i de vegades es perd. Alonsistes, Ferraristes, McLarenistes, Hamiltonistes… sigueu de qui sigueu, dissabte i diumenge, tindrem la sort de viure de nou, “la fòrmula 1 en estat pur”.

A disfrutar!

Posted by Marc Costa in 13:27:51 | Permalink | Comments (2)

L’últim monoplaça de David Coulhard

El mític pilot Escocès David Coulhard es despedirà aquest cap de setmana de la formula 1. Molts anys resten rere seu i varies victòries, sobretot amb l’equip Mclaren Mercedes.

Ha estat pilot de Mclaren, Williams i Red Bull. En la seva última carrera, lluirà la imatge de la seva fundació (wings for life), que busca cures per les lesions de mèdula.

Adéu Coulhard! Quin gran home! Ets mític!

Pilot F1 desde 1994.

Posted by Ivan Monells in 10:48:35 | Permalink | Comments (2)

Tuesday, October 28, 2008

Crònica del GP de la Xina: Joc, set i… campionat?

Aixecare-se (o no dormir) per veure els Grans Premis Asiàtics és tot una tradició. Tot un ritual que per alguns és arribat a ésser considerat com una bogeria o un principi d´aquesta. El que vàrem veure doncs els que ens vam llevar-nos d´hora d´hora el passat diumenge va ser un repàs, un espectacle: Lewis Hamilton tornava al capdamunt del podi… i de quina manera! El pilot angès va dominar tot el cap de setmana, de divendres a diumenge (exceptuant els lliures del dissabte), pole, volta ràpida i victòria, amb ma de ferro. Poc més es poc comentar a dir la veritat. Els Ferrari varen ésser una sombra a l´abast fins i tot de Fernando Alonso (que repeteix un excel.lent quart lloc que assegura la mencionada plaça a l`escuderia francòfona), “tinc el ritme dels Ferrari” es va atrevir a dir el “Nano”.

I Felipe Massa… no lluitava pel campionat del món? Arrugat darrere un consisntent (per fí) Kimi Raikkonen, els fantasmes del passat (Austria 2004) tornaven: patèticament el pilot finlandès va frenar el seu ritme (al veure que Lewis era inabastable) durant 15 voltes per deixar passar a un Felipe que no podia amb ell mateix, incapaç de trobar-se còmode amb el monoplaça (quelcom recurrent amb els pilots de ferrari aquesta temporada). Una imatge sincerament, bastant patètica i que ens fa plantejar a molts la hipocresia de la prohibició de les ordres d`equip.

Com anava dient, Lewis Hamilon, soberbi, aprenent dels errors del passat va fer-nos a molts el matí poc interessant; una cursa a la “Schumacher”. Si el mateix es repeteix a Brasil, la cosa està mès clara que l`aigua. Ferrari recupera el lideratge del campionat de construtctors i firma una sòlida cursa on senzillament no ha estat millor monoplaça. Però ha estat el McLaren el millor monoplaça? Sens dubte el de Lewis si, però què succeeix amb Heikki Kovalainen? Avaries al motor, falta de pressió als pneumàtics per a la última mànega de la classificació… Fantasmes del passat?

No hi ha volta de full, de nou, tot es decidirà a Sao Paulo, on porten proclamant-se els ùltims 3 campions, Alonso per partida doble i Kimi Raikkonen i on, virtualment porta guanynant en les dues darreres ocasions Felipe Massa. Si Massa guanya, Lewis ha de quedar cinquè, a partir d`aquí la resta serà història…

Pos. Piloto Equipo Neumáticos Tiempo
1 L. Hamilton McLaren 1:31:57.403
2 F. Massa Ferrari + 14.925
3 K. Räikkönen Ferrari + 16.445
4 F. Alonso Renault + 18.370
5 N. Heidfeld BMW + 28.923
6 R. Kubica BMW + 33.219
7 T. Glock Toyota + 41.722
8 N. Piquet jr. Renault + 56.645
9 S. Vettel Scuderia Toro Rosso + 1:04.339
10 D. Coulthard Red Bull + 1:14.842
11 R. Barrichello Honda + 1:25.061
12 K. Nakajima Williams + 1:30.847
13 S. Bourdais Scuderia Toro Rosso + 1:31.457
14 M. Webber Red Bull + 1:32.422
15 N. Rosberg Williams + 1 vueltas
16 J. Button Honda + 1 vueltas
17 G. Fisichella Force India F1 + 1 vueltas
Retirados
18 H. Kovalainen McLaren + 6 vueltas
19 A. Sutil Force India F1 + 41 vueltas
20 J. Trulli Toyota + 55 vueltas
Posted by Marc Costa in 23:45:45 | Permalink | Comments (2)

Monday, October 13, 2008

Il Signore del Cavallino: “Difficile, difficile”

Un seridor ara mateix és “corresponsal” a París (visc fa París fent un Erasmus). Doncs bé el dijous passat, després del creuament de declaracions amb Bernie Ecclestone, Luca Cordero di Montezemolo es trobava prenent un café en una terrasa dels Champs Elysées mentre anàva de bòlid darrere les seves dues filles petites. La questió és que un passaejava tranquilament pels Camps Elisis, després de visitar una exposicó Aeronàutica a la Plaça de la Concòrdia, anava amb dos Italians més, i de cop i volta vaig deixar anar un “No pot ser!”. Allí el teníem, gentilment, li vàrem demanar una foto, i sense pensar-so, es va cordar l’americana, es va aixecar amb un somriure a la cara i ens va agafar per les espatlles. Li vaig dir:
-Aquest any campions del mon una altra vegada signore! (sóc Ferrarista)
-Uf, difícil, difícil, crec que no.

Aquesta va ser la seva resposta. Ens vàrem donar les mans. Va seguir darrere les seves filles. Nosaltres vàrem seguir cap a l’arc de triomf. Per cert, perquè estava allà? Durant aquestes dues setmanes a París tenim El Saló Mundial de l’automòvil, on Ferrari ha presentat el nou California.

Posted by Marc Costa in 21:11:00 | Permalink | Comments (3)

GP del Japó: That’s who!

Un any més, la formula 1 passa per alt el mític circuit de Suzuka i recau al circuit del Món Fuji. Sota l’ombra del volcà, Alonso s’adjudicava el seu segon triomf consecutiu, de nou amb autoritat. Aquesta vegada però, sense safety cars i amb un Ferrari i un BMW rere seu que no podien seguir el ritme.

Es confirma doncs una millora més que substancial a Renault, confirmant que el cotxe ha guanyat  més de mig segon (respecte la resta) desde la patata que tenien a Austràlia.  Es confirma també que aquesta escuderia, Renault, té una maquinaria humana increïble. Amb pocs diners van aconseguir  guanyar dos mundials, i ara, amb una castanya de motor “congelat” i retallant pressupostos cada setmana, ho han tornat a fer, han tornat a aconseguir un cotxe guanyador, i es que el binomi Alonso+Renault té poders increïbles.

Deixant a part l’excel·lent actuació d’Alonso (que està protagonitzant una de les millors segones parts de temporada que recordo, sent el pilot que ha sumat més punts), la carrera va sofrir molts terrabastalls en quant als aspirants al títol, terrabastalls que no van veure’s reflectits en la classificació del mundial de pilots després de la carrera. Hamilton, després d’una volta “on pole” boníssima, típica d’ell, realitzava una sortida pèssima al pitjor circuit on podia fer-ho. Com a conseqüència d’aquesta mala sortida, apareix de nou el Hamilton imprudent i desesperat, intentant arreglar el que no es podia arreglar. Intenta mantenir la posició quan simplement era impossible, i pel camí, casi s’emporta el seu company d’equip, i acaben fora de pista els dos Ferrari i el propi Hamilton. Resultat? Kubica i Alonso liderant la carrera.

La resta va ser interessant, però va ser una carrera standard. Aquesta vegada per això, els dos líders eren Alonso i Kubica. Els seguia un Räikkonen que va ser incapaç de passar-los, però que, després de, atenció, quatre carreres consecutives sense puntuar, aconseguia una tercera plaça. Darrere va passar quelcom interessant. Els dos aspirants del títol, Felipe Massa i Lewis Hamilton, col.lisionaven . La culpa de l’accident la veig, evidentment, del Felipe. Però bé, Lewis té que pensar que utilitzant el seu estil EXTRA-agressiu aquestes coses li passaran. Hi hauran pilots que se li baixaran els pantalons i el deixaran passar, però si una cosa sabem del Massa és que és un pilot que li agrada molt poc que el passin (recordeu Nurburing l’any passat amb Alonso?), i un ha de pensar que pot reaccionar-te així.

Queden tant sols dues carreres i s’ha afegit un tercer home a la lluita pel títol: Robert Kubica. Té alguna possibilitat? La lògica diu que no, però la lògica també deia que el títol del 2007 se l’enduria Lewis Hamilton. Us imagineu la cara a tontos que se li quedaria a més d’un si el títol el guanyés Kubica? “es que me parto!”

Posted by Ivan Monells in 08:46:02 | Permalink | Comments (1) »

Wednesday, October 8, 2008

Crònica GP de Singapur: Alonso brilla en el primer GP nocturn

A la Fòrmula 1 com en la vida, mai diguis mai. Increïble, senzillament increïble. Després d’una temporada de decepcions, atlibaixos, rumors varis i esforços sense recompensa, Fernando Alonso ha tornat al podi, a l’esglaó més alt del podi. Diu que veia taques, no podia ni distingir els seus mecànics que celebraven el triomf de la resta de mecànics, estava marejat. Estava embriagat, de felicitat, de joia, de realització personal, el pas per l’infern té finalment un horitzó daurat. Renault es recupera, lentament però es recupera. Si el campionat hagués començat al GP de Bèlgica ara mateix Fernando Alonso seria el líder del Mundial.

El cap de setmana començava amb expectació: hom volia veure com esdevindria la primera cursa nocturna de la història de la fórmula 1. La longitud d’ona de la llum artificial no és la mateixa que la de la llum natural: els pilots no sabien què es trobarien. A primera vista, era tot un espectacle, una espècie de riu de llum enmig de l’esplendorosa ciutat de Singapur, pura bellesa. Els reflexos dels cotxes eren diferents, els flaixos eren dignes de l’obertura d’uns jocs olímpics, l’horari perfecte per a nosaltres, els europeus. L’ha encertada aquesta vegada Bernie Ecclestone? Els equips no pensen el mateix: el problema de l’adaptació de tot el rellotge biològic de la fórmula 1, dietes, el son, tan per mecànics com per pilots, segurament l’únic beneficiat… Kimi Räikkönen, ai… qui ho diria!

I va arribar la Pole Position, Fernando Alonso havia liderat les dues últimes sessions lliures d’entrenaments, fet que tot i ésser inusual mai és un gran indicatiu per als entrenaments oficials. No obstant passada la Q1, el Renault de l’asturià seguia volant per la nit tornassolada de Singapur. Q2: desastre, visiblement enfadat Fernando Alonso amb una averia al sistema d’injecció de carburant abandona la Pole Position. Emoció fins al final: Felipe Massa en una increïble volta sobre el traçat priva en l’últim moment a Lewis Hamilton d’una pole gairebé assegurada.

Arribaria la pole i amb ella… la polèmica, la pallassada i l’apoteosi. Va ésser en primer lloc una carrera dura, molt dura, Jarno Trulli després d’abandonar a poques voltes del final, va mostrar davant les càmeres el seu esgotament. I accidentada, molt accidentada. Un Safety Car, tristament de nou, va decidir la carrera… tristament?

Felipe Massa va mantenir a la sortida el liderat i va sortir com una bala; el seu cotxe era considerablement més ràpid que el de Lewis Hamilton, així mateix Kimi Räikkönen aconseguia superar a Robert Kubica, i s’acostava perillosament a Lewis Hamilton: un doblet de Ferrari es preveia com quelcom inaludible. Fernando Alonso era el primer i únic bòlid en para al box, les parades de tothom s’apropaven i aleshores… arribà l’escàndol. Fent honors al seu fràgil rendiment, Nelsinho Piquet estampava violentament el cotxe contra les proteccions del circuit; Safety Car. Jo no sé a qui se li va poder arribar a ocórrer la nefasta e injusta normativa del Safety Car, però aquesta vegada… de forma subtil es va fer justícia: Fernando Alonso recuperaria la plaça que la bomba de benzina li havia privat el dissabte. I aleshores com ha dir Bernie Ecclestone, van entrar en acció “els pallassos de Ferrari”. Altrament ho podem anomenar: “Com perdre un mundial treballant en equip”. Tothom entra a box, entre ells Felipe i Kimi. Felipe fa la parada… el polèmic semàfor de Ferrari es posa verd, Felipe accelera, la manguera segueix enganxada a la presa de carburant, Felipe arranca la manguera, Felipe s’emporta dos mecànics, Felipe apunt de col·lisonar (de nou) amb un Force India al sortir al carril de box, Felipe arrastra la manguera davant la mirada atònita de millons d’espectador i goig de Ron Dennis, Felipe s’atura al final del carril de box, inexplicablement, els mecànics de Ferrari tarden bastant en reaccionar i en córrer cap a Felipe a l’arribar, encara tarden més en extreure la manguera del cotxe del carioca. Finalment torna a la cursa… en ultima posició. Kimi ha perdut uns deu segons esperant darrere Felipe… es reincorpora 12. Vergonya… vergonya total i absoluta a Maranello, primera carrera en blanc de l’Scuderia… al final de la cursa amb l’error garrafal de Kimi de pilotatge… s’haurien comès errors a tots els nivells que un equip de Fòrmula 1 pot cometre en un gran premi. Indicar que Robert Kubica i un brillant Rosberg havien entrat a box amb el pit lane tancat i serien penalitzant, regalant dues places més a Fernando Alonso que amb la posterior parada (molt tardana) de Jarno Trulli, esdevindria ja per la resta de la cursa líder del Gran Premi.

Tornada a la calma… Felipe lluita per l’antepenúltima posició, és avançat per Robert Kubica després d’haver complert el seu Stop and Go.. i és que Felipe es descompon quan no te la concentració per lluitar per les primeres posicions. La cursa es desenvolupa sense accidents majors, amb un Lewis Hamilton també afectat pel Safety Car, que remunta de la desena fins a una fantàstica tercera posició. Kimi Räikkönen segueix remuntant fins que comet l’enèsim error de la temporada a tan sols cinc voltes pel final perdent uns punts molt valuosos per l’Scuderia que li suposen perdre també el liderat de Constructors. Felipe provoca junt am Adrian Sutil un nou Safety Car que no provoca canvis majors et voilà! Fernando Alonso, Nico Rosberg i Lewis Hamilton entren a la història de la fòrmula 1.

Remarcar de nou, en última instancia la gran actuació de Fernando Alonso, la gran demostració de pilotatge davant un circuit exigent en tots els aspectes en aquest. El Renault durant la última etapa de la cursa va mostrar de forma inesperada un ritme de cursa molt superior al dels seus rivals… què succeirà a Fuji?
1 F. Alonso Renault 1:57:16.304
2 N. Rosberg Williams + 2.957
3 L. Hamilton McLaren + 5.917
4 T. Glock Toyota + 8.155
5 S. Vettel Scuderia Toro Rosso + 10.268
6 N. Heidfeld BMW + 11.101
7 D. Coulthard Red Bull + 16.387
8 K. Nakajima Williams + 18.489
9 J. Button Honda + 19.885
10 H. Kovalainen McLaren + 26.902
11 R. Kubica BMW + 27.975
12 S. Bourdais Scuderia Toro Rosso + 29.432
13 F. Massa Ferrari + 35.170
14 G. Fisichella Force India F1 + 43.571
Did not finish

15 K. Räikkönen Ferrari + 4 laps
16 J. Trulli Toyota + 11 laps
17 A. Sutil Force India F1 + 12 laps
18 M. Webber Red Bull + 32 laps
19 R. Barrichello Honda + 46 laps
20 N. Piquet jr. Renault + 47 laps

Posted by Marc Costa in 19:50:47 | Permalink | Comments (2)

Monday, September 22, 2008

Més “culebrón”

Alonso a Ferrari? L’escuderia de Maranello ja ha confirmat els seus dos pilots fins la fi dels temps i encara estem amb el mateix.

Segons varis diaris internacionals, inclòs el “prestigiós” La Gazeta dello Sport. No sols afirmen que no està tot tancat encara, sinó que fins hi tot diuen que Alonso té un “contracte secret” amb Ferrari.

Segons la noticia, es diu que Raikkonen té un contracte que pot trencar-se amb una penalització mínima i que Banco Santander entrarà com a patrocinador de l’equip pagant aquesta clàusula amb la condició de que Fernando Alonso porti un dels cotxes vermells.

Tot plegat fa una ferum terrible a “volem vendre diaris”. El que si és cert és que ja fa temps que se sent el nom de Banco Santander entorn la figura de Ferrari. Aquest patrocini per això, sembla no tenir gaire lògica, ja que el banc Càntabra (un dels pocs que ha presentat beneficis aquest any) va comunicar que seguia a Mclaren per reforçar el mercat que té al Regne Unit.

Tot plegat és molt confús i ja cansa. El que si es veritat és que no seria la primera vegada que “La Gazeta dello Sport” l’encerta, però també és cert que, parlant molt, alguna t’ha de sortir bona!

Aquí teniu el link a la notícia en Espanyol:

http://www.20minutos.es/noticia/413677/0/alonso/contrato/ferrari/

Posted by Ivan Monells in 08:44:35 | Permalink | Comments (1) »

Thursday, September 11, 2008

GP Bèlgica: Massa guanya amb polèmica

Spa-Francorchamps és una garantia d’una bona carrera. Es tracta d’un traçat únic, amb revolts ràpids i difícils, i on, amés amés, la meteorologia sol canviar constantment. Tot plegat és un popurri de factors que fan un lloc esplèndid per a disputar un Gran Premi de formula 1, i espero que segueixi sent una cita inamovible al calendari.

L’edició del 2008 no ha estat una excepció. Ha estat un Gran Premi on els pilots de talent s’han reivindicat, com sol passar en aquest circuit. La sortida ja prometia una carrera complicada, ja que es feia utilitzant pneumàtics de sec amb la pista lleugerament molla. El millor a la sortida va ser de Raikkonen, on a eau rouge va demostrar que té “els collons ben posats” passant a un Massa que va estar molt inofensiu durant tota la carrera i…qui ho diria, va acabar guanyant-la! Poc després el finlandès va passar a Hamilton en un avançament força espectacular a la zona de “les combes”. Alonso també va protagonitzar una bona sortida aconseguint una quarta posició que va mantenir tota la cursa.

La part mitja de la carrera va ser força estable, molt estratègica, amb pocs canvis en les posicions capdavanteres. Vam poder veure un Raikkonent molt còmode en la primera posició, un Massa que no podia seguir el ritme dels dos primers, i a un Alonso molt consistent, amb uns temps volta a volta molt interessants, sovint molt prop dels de Felipe Massa.

Però el més interessant de tot va ser la tercera part de la carrera, després del segon repostatge. Hamilton va començar a atacar a Kimi i guanyar-li temps volta a volta. Aquesta vegada l’anglès va atacar amb cap, sense precipitar-se com és força usual en ell. La resta es mantenia força igual i es confirmava que els Toro Rosso aconseguirien una bona posició: finalment tots dos al podi (Vettel quart), molt superiors a Red Bull i a Toyota. Potser seran els motors Ferrari pels quals han renovat contracte aquesta setmana? Veurem a Monza; poden repetir aquest èxit.

L’apocalipsi va començar a tres voltes del final, quan va posar-se a ploure i ningú volia entrar a canviar pneumàtics, greu error. La parada a Spa per canviar pneumàtics és molt curta (uns 20 segons). Els temps de l’última volta estaven al voltant dels 2:25 segons (si no es cometia errors), mentre que les voltes amb pneumàtics de moll eren pels 1:55. Amb aquests números, qualsevol dels 8 primers pilots que hagués canviat pneumàtics a 3 voltes pel final hauria guanyat la carrera. Heidfel ho va fer a dos voltes pel final i va passar de la vuitena a la tercera posició. Alonso ho va fer a la última volta, semblava una decisió incomprensible, però , un cop acabada la carrera i analitzat amb calma, crec que va ser la correcte. El millor era parar dos voltes abans, però en aquest cas, més valia tard que mai. La f1 es increïble: com pot sortir a compte parar a canviar pneumàtics a l’última volta? Això no passa en cap altre disciplina del motor.

Però el més interessant de les últimes voltes va ser el que va passar al capdavant que, per no arriscar, no val voler canviar pneumàtics. Tant Hamilton com Raikkonen va cometre un munt d’errades sobre una superfície on era normal cometre-les, però si que és cert que el finlandès en va cometre més i de més greus i precipitades, i tot hi dominar tota la carrera amb absoluta autoritat, va deixar-se robar la cartera al final. Jo vaig pensar: aquest noi és campió del món? de Lewis també vaig fer-me una pregunta: quans mundials guanyarà aquest xicot?

La maniobra polèmica per mi va ser una guarrada més de Lewis Hamilton. L’anglès sovint perd el cap i té complexe de “jo soc el millor i els altres pilots només em fan nosa”. Tot hi això, per guanyar campionats sovint s’ha de ser una mica brut i saber portar les regles al límit. El que té fer això és que a vegades surt bé, però a vegades surt malament. Per mi Hamilton havia fet coses força pitjors que aquesta vegada, com l’any passat a Fuji que va provocar un accident en les voltes de Safety Car simplement per el complexe de “jo soc el millor i els altres pilots només em fan nosa”. Aquesta vegada Hamilton se salta la xicana, sap que ha de deixar passar Raikkonen, ho fa, però ho fa de tal manera que pugui guanyar-li la posició de nou al següent revolt. Molt astut per la seva part, el que passa és que l’esperit de la regla de “saltar xicanes” és que un pilot no pugui treure avantatge de saltar-se xicanes, i evidentment, ell en va treure partit. Penalització justa? Mireu no ho sé, però sé que deixa el Felipe i el Hamilton a dos punts, i històricament la FIA sol penalitzar per provocar situacions així. Que cadascú en tregui les seves conclusions.

Posted by Ivan Monells in 13:33:35 | Permalink | Comments Off